La desperta el vent quan ella vol,
El seu llit es molt ample perquè així dorm millor.
Viu sola perquè vol, no es queixa mai per això,
I quan arribi el dia del seu últim viatge,
S’anirá a poc a poc, tranquila, acompanyada.
-
Seguir
Siguiendo
¿Ya tienes una cuenta de WordPress.com? Accede ahora.
EL PARÉNTESIS DEL SER 