Aprendiendo a recordar recordé que recordaba que había recordado.
Recordé que había vivido en todas partes y en todos los tiempos.
Recordé que había representado todos los papeles del teatro de la vida.
Recordé que había experimentado todas las emociones y había ejecutado todas las acciones.
Recordé que no había aprendido nada hasta ahora y que por eso había vuelto.
Recordé que debía recordar para sanar!
- Comentar
- Rebloguear
-
Suscribirse
Suscrito
¿Ya tienes una cuenta de WordPress.com? Inicia sesión.
EL PARÉNTESIS DEL SER 
Com més vivim, més records acumulem, és de lògica. Potser no és tan lògic, però aquesta és la part més meravellosa, tendim a conservar millor els bons records. Recordar el passat forma part del present i si el que recordem és alegres ens farà més feliços. Compartir-los és el millor que podem fer. Per això, gràcies, amiga. Vivim plegats avui els records feliços de demà.
Me gustaLe gusta a 1 persona