Tarda de Sant Joan, estimada i llunyana
Tarda d’il.lusions i de caravanes…
Els focs als carrers, els nens, les faroles, els cotxes, els mobles vells, les coques…
Tarda de Sant Joan, inici d’estiu, de noves conquestes, de riures, de nius on posar un somriure nou, definitiu, tarda d’esperançes, tarda d’adjetius.
Et recordo tarda, cada any, cada estiu, recordo la cala, els pares, els amics que van marxar d’hora, que enyoro i no tinc.